junts+
Grup Parlamentari · Junts+

Un país amb propostes. I la voluntat de fer-les possibles.

Aquestes són les propostes de Junts per Catalunya en habitatge, educació, fiscalitat, infància, joventut, discapacitat i dependència, drets socials, cultura, immigració i llengua. Però abans de detallar-les cal dir una veritat de fons: sense resoldre el dèficit fiscal i sense les eines pròpies d'un estat, qualsevol agenda de país topa, tard o d'hora, amb el mateix sostre.

El punt de partida

El dèficit fiscal és la gran rèmora per tirar el país endavant

Catalunya creix, però els catalans no prosperen. És una de les economies més productives d'Europa i, tot i així, fa anys que es pregunta per què no pot finançar els seus propis hospitals. Aquella pregunta, formulada el 2010 quan el Tribunal Constitucional va amputar l'Estatut votat als urnes, encara no té resposta. I les dades diuen que la situació no ha millorat: ha empitjorat.

L'Informe Fènix ho resumeix sense embuts: la productivitat laboral, que el 2000 ja era un 8% inferior a la mitjana europea, avui ho és un 13%. Hem perdut cinc punts en vint-i-cinc anys per culpa d'un model productiu de baixos salaris que ningú no ha volgut corregir. I el problema de fons no és només de solidaritat entre territoris: és de model productiu i de manca d'eines. Un govern que gestiona prop del 20% del que recapta i que veu com bona part dels seus ingressos se'n van cap a Madrid sense retorn equivalent no pot invertir en R+D, ni construir l'habitatge que necessita, ni fer política industrial ambiciosa.

Mentrestant, els comptes ho confirmen. El Fons de Liquiditat Autonòmica, nascut com una mesura d'emergència i convertit en dependència estructural, grava les finances catalanes amb 1.616 M€ anuals només en interessos. I una part de l'augment d'ingressos de la Generalitat prové d'un mecanisme silenciós: el salt de trams de l'IRPF per efecte de la inflació, que fa que les famílies paguin més impostos sense que ningú no hagi decidit explícitament apujar-los. Dit pla: se li demana a la ciutadania catalana que pagui més, mentre l'Estat no paga el que deu.

13%
de productivitat laboral per sota de la mitjana europea
8–9%
del PIB: el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat
1.616M€
d'interessos anuals que paga la Generalitat pel FLA
~20%
del que recapta Catalunya que gestiona la Generalitat

La conclusió no és nostàlgica, és pràctica: la reforma que Catalunya necessita —control fiscal real, política d'immigració econòmica pròpia, inversió en infraestructures estratègiques, veu directa a Europa— és precisament la que no es pot fer amb les eines actuals. Aquestes eines són les que tindria un estat propi o, com a mínim, un autogovern econòmic real (un concert de debò).

La incapacitat de resoldre el dèficit fiscal va ser un dels motius —no l'únic— que va alimentar el procés del 2012 al 2017. I aquesta incapacitat, si no es corregeix, només pot abocar a una conclusió: tard o d'hora caldrà reprendre el camí cap a la independència. Recuperar aquella agenda no és tornar al passat; és la condició per tenir futur.

Anàlisi a partir de l'Informe Fènix (coordinat per Xavier Roig, amb Xavier Cuadras Morató, Miquel Puig i Modest Guinjoan) i de la columna parlamentària «Des de l'escó 33».

Habitatge

Un nou pilar de l'estat del benestar

Reconeixem l'habitatge com un dret i el situem al centre de les polítiques de país: més obra nova, més rehabilitació i regles clares contra el frau.

Educació

Que no quedi ningú enrere

Un sistema educatiu ben finançat, amb l'orientació i el suport necessaris per frenar l'abandonament escolar.

Fiscalitat

Alleujar les famílies i facilitar l'accés a l'habitatge

Menys pressió fiscal sobre les rendes baixes i mitjanes, i un impuls clar perquè els joves puguin comprar o llogar casa.

+ Deflactar, no recaptar en silenci. Deflactar vol dir ajustar els trams de l'impost a la inflació perquè ningú no pagui més només perquè apugen els preus. És exactament el contrari del que passa avui, quan el salt de trams per la inflació es converteix, sense dir-ho, en un augment d'impostos encobert. Demanem honestedat fiscal: si cal recaptar més, que es digui i es justifiqui.
Pobresa infantil

El rostre més urgent del problema

Un país que no és capaç de treure els seus infants de la pobresa té un problema que va més enllà de l'economia. És la prova que el model actual no arriba on més importa.

36,5%
dels infants de Catalunya (0-18 anys) vivien en risc de pobresa o exclusió social el 2025: 490.900 nens i nenes.
La infància és, un any més, el grup d'edat més empobrit, per damunt del conjunt de la població.

Les causes són estructurals: un mercat de treball de salaris baixos i una crisi d'habitatge que castiga especialment les llars amb fills i les famílies monoparentals. Es calcula que la pobresa infantil costa a Catalunya prop de 11.800 M€ l'any —al voltant del 5% del PIB— en pitjors resultats educatius, més precarietat futura i més despesa sanitària.

Per això la combatem com una inversió, no com una despesa: reforçant les prestacions per criança, garantint els serveis essencials i lligant l'habitatge social i assequible a les llars amb infants. L'objectiu no és sostenir la pobresa, sinó trencar el cicle que la transmet de pares a fills.

És, alhora, la millor il·lustració del que diem al punt de partida: amb les eines fiscals que falten, aquesta xifra es podria revertir. Sense elles, qualsevol pla topa amb el mateix límit pressupostari.

+ Dada. Enquesta de condicions de vida 2025 (Idescat), publicada el febrer del 2026, i l'Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya 2025-2030.
Atenció a la infància

Tolerància zero amb la violència, oportunitats per a tothom

Protegir els infants no és només evitar-los el mal: és garantir-los cura, recursos i veu pròpia. La continuació natural de la lluita contra la pobresa infantil.

Protecció i cura
  • Desplegar la Llei dels drets i oportunitats en la infància i l'adolescència.
  • Model Barnahus unificat per a l'acollida d'infants maltractats: un sol espai, una sola declaració, sense revictimització.
  • Tolerància zero amb la violència contra els infants.
  • Cobertura de les necessitats dels joves extutelats fins als 21 anys.
Reducció de la pobresa infantil
  • Beques de menjador escolar garantides, també durant l'estiu.
  • Prestació econòmica universal per a famílies amb infants de 0 a 6 anys.
  • Dotació superior per a famílies nombroses i monoparentals.
Participació
  • Creació d'òrgans de participació infantil locals i nacionals.
  • Impuls del treball comunitari i dels serveis d'intervenció socioeducativa (SIS).
Polítiques de joventut

Casa, feina i futur

L'emancipació dels joves no pot ser un privilegi: és la mesura de si l'ascensor social funciona. Tres paraules resumeixen el compromís: casa, feina i futur.

Discapacitat i atenció a la dependència

Un model centrat en la persona

Cada persona ha de poder decidir com vol viure i amb quins suports. L'administració s'adapta a la persona, no a l'inrevés.

Model centrat en la persona
  • Nou model residencial que combini l'atenció a la llar i l'atenció residencial.
  • Foment de l'assistent personal com a dret universal.
  • Increment de les places residencials i dels serveis d'atenció diürna.
Gestió i valoració
  • Revisió del sistema de valoració de la dependència per reduir els temps d'espera.
  • Creació d'una Agència d'atenció integrada social i sanitària.
  • Pressupostos personals nominals perquè cada persona gestioni els seus propis recursos.
Drets i accessibilitat
  • Aprovació del Pacte Nacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat.
  • Nou Codi d'Accessibilitat de Catalunya.
  • Model de treball inclusiu al mercat laboral ordinari.
Drets socials i llibertats

Una Catalunya lliure de discriminació

Garantim els drets individuals amb independència de l'orientació sexual, la identitat de gènere, l'edat o la situació socioeconòmica.

La nostra filosofia

L'administració ha d'ajudar les persones necessitades i vulnerables. Però no com una ajuda permanent: com una palanca per sortir del pou i poder iniciar projectes vitals dignes.

Acompanyar, no retenir. L'objectiu sempre és l'autonomia de la persona.

🏳️‍🌈

Drets LGBTI+

Una lluita pròpia i prioritària
Marc legislatiu
  • Desplegar i fer complir la Llei 11/2014 contra l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
  • Impulsar la Llei Trans catalana, reconeixent el dret a la identitat de gènere com a dret humà fonamental.
  • Col·laborar estretament amb la comunitat LGBTI+ en el disseny de les polítiques públiques.
Serveis i atenció
  • Ampliar la xarxa SAI d'atenció integral, garantint l'equitat territorial.
  • Ampliar la xarxa Trànsit del Servei Català de la Salut per a persones trans.
  • Atenció sanitària en igualtat de condicions per a totes les persones.
  • Accés a la profilaxi preexposició (PrEP) per reduir la incidència del VIH.
Educació i sensibilització
  • Pla director de formació per als professionals de les administracions públiques.
  • Programes d'educació en diversitat a totes les etapes educatives.
  • Campanyes institucionals de normalització i visibilització.
Protecció davant les agressions
  • Programes de suport a les víctimes d'agressions LGBTIfòbiques.
  • Reforç de la presència policial a les zones amb més incidència d'agressions.
  • Transformar els espais públics per fer-los més segurs i inclusius.
🤍

Avortament

La IVE com a dret fonamental
  • Garantir l'accés a la IVE a totes les comarques del país, a partir dels 16 anys.
  • La IVE ha de formar part d'un servei integral de salut reproductiva.
  • Accés fàcil a la informació, assessorament en anticoncepció i suport psicològic.
  • Condemnar l'assetjament dels grups ultracatòlics a les portes de les clíniques.
👴

Persones grans

Dignitat, activitat i protecció
  • Tramitar la Llei de les persones grans.
  • Crear un Departament de Persones Grans al Govern de la Generalitat.
  • Carnet Sènior per fomentar l'activitat i la socialització.
  • Protocol específic per protegir les persones grans LGBTI+ a la xarxa de residències.
🕊️

Eutanàsia

Respecte per la voluntat de la persona
  • Garantir el dret a l'eutanàsia i que ningú no en pugui obstaculitzar la voluntat de la persona afectada.
🪜

Lluita contra la pobresa i les desigualtats

Una palanca, no una crossa permanent
  • Modificar la Renda Garantida de Ciutadania per orientar-la a la reinserció laboral i l'autonomia personal.
  • Coordinació amb l'Ingrés Mínim Vital mitjançant una finestreta única.
  • Prioritat a la inversió social per als col·lectius més vulnerables.
  • Polítiques de protecció dels més vulnerables davant la pèrdua de l'habitatge.
  • Garantia dels subministraments bàsics per a tothom.
♀️

Igualtat de gènere

Transversal, no decorativa
  • Incorporar la perspectiva de gènere transversal en totes les polítiques públiques.
  • Defensa dels drets sexuals i reproductius.
  • Protecció activa davant els atacs als drets del col·lectiu LGTBI+.
🤝

Model de ciutadania i integració

Drets, deures i ascensor social
  • Un marc clar de drets i deures per a les persones nouvingudes.
  • Valors cívics basats en la Declaració Universal dels Drets Humans.
  • Foment de l'ascensor social com a via d'integració efectiva.
  • Espais interculturals com a punt de trobada entre cultures.
🫶

Tercer sector i associacionisme

El teixit que cohesiona el país
  • Reconeixement del teixit associatiu com a actiu de cohesió social.
  • Col·laboració estreta i suport màxim a les entitats del tercer sector.
  • Impuls de les iniciatives orientades al creixement del teixit associatiu.
🏛️

Recuperació de competències

Gestionar des de Catalunya
  • Treballar per la plena gestió catalana dels serveis socials, sense dependència de l'Estat.
  • Llei orgànica de traspàs de competències en immigració per fer-ne una gestió integral des de Catalunya.
Memòria democràtica

El passat que no passa, com a dret de ciutadania

La memòria no és nostàlgia: és un dret dels ciutadans d'una societat lliure i una eina de normalització democràtica. La defensem com a patrimoni col·lectiu i des d'una mirada pròpia.

Polítiques culturals

La cultura, columna vertebral del país

La cultura no és un luxe ni un ornament: és el que ens fa poble i el que ens projecta al món. La defensem amb finançament digne, lleis pròpies i la recuperació del patrimoni que ens pertany.

Finançament i inversió
  • Destinar el 2% del pressupost de la Generalitat a cultura.
  • Reclamar l'equiparació amb els museus de Madrid en el finançament estatal.
  • Tramitar la Llei de mecenatge i la Llei del cinema, pendents des de fa massa temps.
+ La dada que ho diu tot. El Prado i el Reina Sofía reben més de 100 milions d'euros anuals de l'Estat; els museus consorciats catalans, tan sols 5 milions. No és una qüestió de mèrit: és un greuge estructural.
Marc legislatiu cultural
  • Nova Llei de Cultura amb perspectiva horitzontal que blindi els drets culturals.
  • Llei d'ensenyaments artístics per professionalitzar-los dins el sistema educatiu.
  • Modificació de la llei de propietat intel·lectual respecte als drets digitals.
Memòria i patrimoni
  • Retorn complet dels Papers de Salamanca pendents.
  • Recuperació de les obres espoliades del Museu de Lleida (Sixena).
  • Recuperació de la titularitat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
  • Integració dels centres de memòria a la Xarxa de Museus de Catalunya.
  • Restitució d'immobles als ateneus i entitats culturals expropiats després de la Guerra Civil.
Internacionalització i accés
  • Programa de projecció internacional dels grans equipaments escènics, musicals i museístics.
  • Bonus culturals per garantir l'accés a la cultura dels joves amb baix poder adquisitiu.
  • Ampliació del programa Escena 25 fins als 29 anys.
Drets civils i justícia

Una justícia justa i unes llibertats plenes

Volem una justícia de qualitat, propera i despolititzada, i la defensa sense complexos dels drets i les llibertats civils.

Seguretat

Una seguretat capaç, transparent i arrelada

Una policia ben dotada i reconeguda internacionalment, amb retiment de comptes i resposta ferma a la delinqüència reincident.

Immigració

Planificar amb rigor, integrar de veritat

Catalunya ha estat sempre terra d'acollida, però també ha de ser terra d'ordre, d'ambició i de projecte. Bona part del que sovint s'atribueix a la immigració arrela en un model econòmic precaritzat i en uns serveis públics afeblits que precedeixen qualsevol flux migratori. Per això cal tornar a situar la immigració en el terreny del rigor i la veritat: un model de corresponsabilitat amb una arquitectura clara de drets i deures. Integrar no és excloure; és construir societat.

El model de Junts

Una gestió pròpia i integral de la immigració, des de Catalunya, sobre tres pilars: ordre i planificació, acollida i integració plena i cohesió social al voltant de la catalanitat.

La delegació de competències

La proposta central és el traspàs integral de competències en immigració a la Generalitat per la via de l'article 150.2 de la Constitució —el mateix mecanisme amb què es va traspassar el trànsit als Mossos d'Esquadra—, que permetria:

  • Concedir o denegar els permisos de residència i treball.
  • Fer contractacions en origen, identificant els perfils que necessita el mercat laboral català.
  • Emetre el NIE de les persones estrangeres.
  • Controlar les fronteres (ports i aeroports) amb els Mossos d'Esquadra.
  • Gestionar els CIE i combatre el tràfic de persones.
  • Aplicar sancions i expulsions amb criteris catalans.
  • Fer normativa pròpia amb règim lingüístic en català.
Integració i cohesió social
  • Taules per a la convivència als municipis amb una presència important de comunitats d'origen estranger.
  • Polítiques actives per atraure perfils professionals qualificats.
  • Gestionar la diversitat en el marc de la catalanitat, amb identitats múltiples compatibles amb els valors cívics del país.
+ Un obstacle al Congrés. El setembre del 2025, el Congrés va rebutjar el traspàs integral de competències quan Podemos va sumar els seus vots als del PP i Vox. Per a Junts, és la prova que l'anticatalanisme és transversal —de l'extrema dreta a l'extrema esquerra—, i continuarà treballant per fer realitat aquest model.
Defensa del català

La llengua, eina de cohesió i de llibertat

Per a Junts, el català no és una exigència burocràtica: és una eina de cohesió, de llibertat i de participació, i la porta d'entrada a la plena ciutadania. Per això la fem central en el model d'integració i en les polítiques culturals.

Pacte Nacional i drets lingüístics
  • Pacte Nacional per la Llengua per garantir la centralitat del català en tots els àmbits.
  • Personació de la Generalitat en els processos per discriminació lingüística.
  • Exigir a l'Estat que reclami l'oficialitat del català a la Unió Europea.
  • Garantir la capacitació lingüística dels empleats públics estatals destinats a Catalunya.
Llengua i integració
  • Programa d'atenció lingüística per a les persones nouvingudes.
  • Exigir el coneixement del català com a requisit per renovar els permisos de residència i treball, en un termini raonable.
  • Incrementar substancialment l'oferta de cursos gratuïts de català, en horari nocturn i de cap de setmana, perquè ningú que en vulgui aprendre no es quedi sense plaça.
  • Bonificacions fiscals a les empreses que ofereixin classes de català durant la jornada laboral.
  • Garantir el dret a ser atès en català, sense canviar automàticament al castellà davant de persones d'origen estranger.
En resum
Tenim propostes per a un país lliure de discriminació i amb oportunitats per a tothom. Però fer-les realitat depèn d'una cosa: tenir les eines pròpies per decidir. Sempre des d'una perspectiva catalana i amb mentalitat d'estat.